dilluns, 19 de març del 2012

The Importance of Being Earnest, by Oscar Wilde

(Perdoneu per les faltes)

Hello Everybody!

Now, I write the translate (I'll try it) of the book: The Importance of Being Earnest for the readers of my blog.
The translate is: English - Catalan

(la traducció NO és literal)

CHARACTERS:

  • Jack Worthing: un jove amable del poble.
  • Algernon Moncrieff (de vegades anomenat Algy).
  • Lady Augusta Bracknell: la tieta de l'Algernon.
  • Gwendolen Fairfax: és la neboda de la Lady A.B., cosí de l'Algernon, i en Jack està enamorat d'ella.
  • Cecily Cardew: és una noia guapíssima de 18 anys.
  • Miss Prism: la institutriu de la Cecily Cardew (governess = institutriu: senyora que s'encarrega de l'educació dels joves de la casa)
  • Dr Chasuble, el rector (/ pastor (catòlic, no el dels animals) vicar = rector)
  • Lane: La serventa de l'Algernon
  • Merriman: El servent d'en Jack.


Acte 1:
L'Ernest en la ciutat, Jack en el poble


L'escena transcurreix en el pis de l'Algernon. L'Algernon està assentat en una cadira conformable, menjant entrepans de cogombres. Entra Lane.

L: El senyor Ernest Worthing es aquí senyor.
Entra Jack i en Lane marxa.
A: Com estàs, el meu apraciat Ernest? Què et porta per Londres?
J(en Jack s'assenta) Oh, per plaer, per plaer! Per suposat!
A: Es clar! I on has estat tot aquest temps?
J: En el poble. Un terrible aborriment, ja ho sé. Per el què veig, has estat menjant com de costum, Algy. Però, per què tantes tasses? I per què entrepans de cogombre? Qui ve a pendre el te?
A: Oh! només la tieta Augusta i la Gwendolen.
J: Gwendolen! Meravellós! Estic enamorat d'ella. He vingut especialment per demenar-li que es casi amb mi.
A: Però vas dir-me que estaves aquí per plaer! AIXÒ sona més a negocis!
En Jack va a fer-se un entrepà. l'Algernon el para.
A: Per favor no toquis els entrepans de cogombre. Són per la tieta Augusta. (en menja un)
J: Però tu n'estàs menjant!
A: Això és diferent. Ella és la meva tieta (ell li dóna a en Jack un altre plat). Una mica de pa. Gwendolen li encanta.
J (menjant): I també és molt bo el pa.
A: En pots menjar, el meu estimat nen. Però no et casis amb Gwendolen, tu ja saps. Ella és la meva cosina, i abans de que et casis amb ella, li tindràs que explicar a la Cecily.
J: Cecily? No coneixo ningú que es digui Cecily!
cridant a en Lane: Lane, porta'm la capsa de cigarrets que en Mr. Worthing es va deixar la setmana passada.
Lanhe ho porta en una safata de plata.
J: Has tingut la meva capsa de cigarrets tot aquest tems?
Algernon l'agafa. En Lane marxa.
Algernon obrint-lo i mirant el què hi ha a dins: Bé, què estic veient? Aquesta no és la teva capseta de cigarrets.
J: Per suposat que és la meva!
A llegint: "Per la petita Cecily, amb amor." No coneixes a ningú més amb aquest nom, per tant no pot ser teva.
J: Si realment la coneixes, Cecily és la meva tieta.
A: Tieta! I per què: "petita Cecily"?
J: Bé, algunes són altes, i d'altres no.
A: Si, però perquè aquesta tieta 'petita' diu "Per a la petita Cecily, amb amor per al seu oncle Jack"? I tu no ets el seu oncle. I el teu nom no és Jack, és Ernest.
J: No és Ernest, és Jack.
A: Sempre m'has dit que és Ernest. Sempre respons amb el nom d'Ernest. Ets la persona més seriosa en el futur (és la definició més propera que he trobat per: earnest-looking) que he conegut mai. Mira, el teu nom estàn fins i tot en les teves cartes (ell agafa una carta de l'estoix, i la llegeix) "Sr. Ernest Worthing, B4, Albany".
J: Bé, sóc l'Ernest en la ciutat, i en Jack en el poble, i tenia la capsa de les cigaretes en el poble.

(Well, If I decide continue, i'll continue in a future no too distant) = (Bé, si decideixo seguir, seguiré en un futur no molt llunyà)

dissabte, 14 de gener del 2012

I'm boring

Hello everybody (the readers):

This moment I'm boring.

This Holidays (12/24/11 - 01/08/12) I was very happy...

I went in the mountain. In a house, my aunt&oncle&oncle's mother house. This house is a farm house.

I went in the house, with my couisin. She has 7 years old... she's very inteligent! (well... inteligent for a person with the same age that she), she paints very well too.

The first day wenn I was there, I got up at 8 O'CLOCK, with -2ºC... MY GOD! HELP ME! And, wenn I had finnished my breakfast, my anunt, my couisin and I walked (with -2ºC!), we walked because my couisin wanted to see two littles cows... they're twins.

After, wenn my aunt cleaned the old&big house, I and my couisin were playing with her toys of the presents of Christmas.

Every day I dressed a gloves (the gloves're a winter's gloves...)

I was there of 6th January to 8th January... But, before I made my homeworks... I had very homeworks!!

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Strangers on a train (Translation of Chapter 8) - En Bruno està a tot arreu!

Uns mesos més tard, en Decembre, Guy estava assegut / es va asseure en la seva oficina de Nova York. No rebia cap oferta de treball i va sentir que la seva culpa per l'assassinat de la Míriam el mantenia lluny de la gent. Cal estar pur per dins per poder construir/dibuixar plànols per un bon edifici, i en Guy es notava brut.

Ell estava fent dibuixos per la seva casa i de l'Anne per viure-hi després del seu casament quan va sonar el telèfon.

- Hola Guy, sóc en Bruno.

Guy no va dir res i va despengar el telèfon, però va sonar de nou.

- He de veure't Guy. Va dir en Bruno.
- No. Va dir en Guy i va penjar el telèfon.

Aquella nit ell i l'Anne van sortir del bloc de pisos i en Bruno estava amagat a la foscor. Guy va agafar la mà d'ella i van intentant mantenir la calma.

- Hola Guy. Va dir en Bruno suaument. Va mirar l'Anne amb gran interès, com si estigués sorprès de veure'l amb una dona.
- Hem de marxar, hem de marxar. Va dir en Guy i allunyant-se ràpid amb l'Anne agafada a la mà.
- Oh Guy, només vull... Va dir en Bruno.
- Qui és aquest? Va preguntar l'Anne.
- Un home que coneixo / conec. Busca feina. Va contestar-li en Guy. Res important.
<< Què vol en Bruno? Pensava en Guy. Què vol? >>.

La pregunta que no marxava i que no podia parar de pensar.

Un matí de Gener en Bruno va aparèixer al costat d'en Guy en el carrer i va dir-li: Vina a pendre alguna cosa amb mi, Guy.
- No.
- Sí. Va dir en Bruno. De què tens por?
- De res. Va contestar en Guy. He de tenir-ne? << Ves a la policia Pensava en Guy. La policia, ARA! Però no podia >>.
- Vina a beure amb mi. Va dir en Bruno.

Guy va acceptar d'anar al bar.

- Per què no vas parlar-me de l'Anne? Va preguntar / demenar en Bruno. Aquesta dona que vaig veure amb tu. Ho sé tot d'ella.
- No quedarem més. Va dir en Guy. Aniré a la policia i parlaré de tu.
- Per què no ho vas fer l'any passat? Va somriure en Bruno. Diré (a la policia) que em vas pagar per matar-la.

En Guy sabia que era veritat. Va dir: He de marxar.


- Espera! Va dir en Bruno. Hauràs de matar el meu pare.

Guy va mirar els ulls d'en Bruno.

Durant les següentes dues setmanes en Guy veia en Bruno fora de la seva oficina cada matí quan marxava. Va arribar després la primera carta: era el mapa de la casa d'en Bruno amb el pla escrit sobre l'assassinat. En Guy va llençar-la, però les cartes tornaven cada dos o tres dies. La carta 21 deia: Vols que li digui a l'Anne sobre l'assassinat de la Míriam? Has de matar el meu pare a meitat de Març.
Després en Bruno va enviar una gran arma. Tot semblava / plegat part d'una obra de teatre o d'una pel·lícula dolenta.
Guy va mirar la seva propia arma. La tenia desde els 15 anys. Perquè era petita, maca i perfecte. Va agafar-la suaument i va somriure i va pensar quan era nen.
En Guy va passar el següent dia amb l'Anne en el país, i van anar a mirar la seva casa.

- Al Març estarà acabada. Va dir en Guy.
- Està bé. Va contestar l'Anne. Hi haurà dos mesos abans que ens casam per comprar les coses.
- Sabies que...? En Guy va començar a parlar, quan es va parar i va mirar l'Anne de raüll. Volia parlar amb ella sobre les cartes d'en Bruno i de l'arma, però no va poder. No volia cap secret amb l'Anne, però això era el secret més gran de tots. De cop, en Guy es va adonar que la seva vida estava separada en dos parts, la vida amb l'Anne - i la vida amb en Bruno.
Van marxar de la casa de l'Anne i abans de sopar amb en Guy, ell va passejar pel jardí. Ell va veure una silueta negre d'un home - era en Bruno! En Guy va pegar-el i van caure els dos, però en Bruno era molt fort, i les seves mans van apratar la gola d'en Guy. En Guy volia matar-el. Ell va empényer en Bruno a l'herba.

De cop en Bruno va dir: saps que sóc jo!
- Et mataré la pròxima vegada que et veigui per aquí! Va contestar en Guy.
- Oh Guy! Mata'm si vols! Va dir en Bruno rien. Però estàs segur que vols matar el meu pare?
- Estic a punt de trucar a la policia. Va dir en Guy.
- I jo de dir-li a l'Anne sobre tu i la Míriam.


Hi havia una llum vermella en els ulls d'en Bruno, semblava un animal afemat.
- Escriuré a l'Anne aquesta nit, tret que em diguis on aniràs a matar el meu pare! Es va girar i va marxar corrents.

Ara en Guy estava espentat / tenia por. Va esperar que la carta d'en Bruno per a l'Anne arribés. Sabia que no podia parar-el. Volia dir-li a ella tot sobre l'assassinat? Ell realment volia la Míriam morta, ell no va voler evitar l'assassinat. Ell també se sentia culpable, i la seva culpabilitat anava augmentant.
Uns quants dies més tard, l'Anne va trucar en Guy. La seva veu estava tremulosa i en Guy sabia el perquè-

- Tinc una carta. Va dir l'Anne.
- Oh? Ell intentava mantenir la calma. Una carta?
- No hi ha nom a la carta, Guy. Va dir ella. Diu que saps coses sobre l'assassinat de la Míriam.
- No ho entenc, Anne. Va dir. No ho sé.
- Guy, no ho diré a ningú. Va dir l'Anne. Què passa?
- Res, Anne. Va dir ell, i la seva veu va canviar. Puc veure't aquesta nit? He de parlar-te sobre això.
- No, no puc. Va dir l'Anne.

Guy sentia que la perdia, i en Bruno estava a tots els llocs / a tot arreu. Guy va fer una altre cosa a més a més: es va adonar que havia començar a mentir a l'Anne.

diumenge, 25 de setembre del 2011

My summer 2011 - Summary

One day, in Facebook I met one friend's friend. He's of Holland (he's Dutchman), and he speak Dutch and German, so, I spoke all my holidays with German, and my German increased ;).

Later, in 5th July was my name's day, and I had a little presents for me.

But, in late July (approximately), I went to my aunt&uncle's house in the mountain in Pruit... Pruit is one small town.

When I was there, I was a country person ;). I helped my uncle with the animals (weary) and my aunt with the house (weary too)...

When this "litte holidays" (around in the middle of August) finished, I went to my real house again. I made my school's homework :(. I had to read...

Well, when I was to my house, the next day was my birthday... :P and I had presents too.

In 12th September started the classes again... Goodbye holidays! Hello routine!